Extremadament sensible
Camargo és un artista extremadament sensible, una de les moltes capacitats que amaga sota la humilitat i la simpatia. La pintura d'aquest artista és evidentment figurativa, però hem d'aclarir que certes parts d'algunes de les seves obres tenen característiques que se situen molt properes a l'abstracció. Aquest fet permet descobrir la possibilitat de diversitats en el seu treball. No pretenem valorar l'abstracció per sobre de la figuració, perquè això seria una manca de professionalitat de qui firma aquest text; només ho esmentam per valorar-ne la pluralitat.
María José Corominas Madurell
Crítica i historiadora d'Art i Sociòloga
Conscient de si mateix
... Ens regala la seva vida feta art, es desprèn del seu esperit, conscient de si mateix, i obre el cor a qui mira. Una obertura que desenvolupa sense la imperiosa necessitat de ser original, sinó amb la pura cerca de l'autenticitat i de la perdurabilitat, besant amb suavitat l'anhelada atemporalitat de la seva obra ...
J. Jesús Camargo Adrover
Llicenciat en Filosofia per la UIB
Mira, reconeix, i tria...
Camargo mira, reconeix, i tria. L'elecció és seva, personal, intransferible. Llavors ens convida a passejar-nos per uns paisatges deshabitats. Paisatges poblats només per la llum i per la màgia, plens d'aquells déus minúsculs de la quotidianitat de què ens parlava l'escriptor Baltasar Porcel. A les seves pintures, els colors són els grans protagonistes. La meravella dels blaus, dels verds, dels ocres, dels vermells. Cada tonalitat va adquirint un protagonisme insospitat, que serveix per subratllar les formes. A Camargo, el sedueix la naturalesa, però li agraden també els carrerles ciutats en silenci. Aquells carrers que desprenen una vida espurnejant, gràcil, intensa. Les finestres amb roba estesa, els balcons oberts a l'exterior, els edificis que trontollegen als barris antics, potser incapaços de suportar el pes de totes les històries que amaguen...
María de la Pau Janer
Premi Planeta
